LA POESIA QUE HE TRIAT

Tant se me'n dóna

El que em molesta de les competicions

és que sempre es tracta de guanyar

o de perdre i no tant només de córrer

amigablement una petita aventura.

[Brossa, Joan]

He triat aquest poema perquè entenc a l'autor. Jo sempre he jugat a esports diferents, i també penso que lo important es participar, el resultat es a part. S'ha de saber guanyar i saber perdre. I jo crec que no és millor el que ho guanya tot, sinó el que sap perdre i guanyar a l'hora.

10 moments de felicitat

• Arribar a casa a les 5 i mitja després de tot el dia i treure'm les sabates. És un autentic plaer per mi, encara que no tant per la meva mare(...)
• Ficar-m'he al llit per la nit i fer-me una bola.
  
• Arribar a la platja en ple mes d'agost, fent saltets perquè la sorra crema, estirar la tovallola i escoltar el soroll del mar.
• Arribar a casa amb una camiseta nova, sense treure l'etiqueta ni res, posar-me'la.
• Anar el dissabte a la tarda nit al bar i veure com guanya el meu equip, encara que últimament no guanyi gaire...
• Mirar-li als ulls i veure que somriu, que és feliç.
• Seure tota la família a una mateixa taula gegant méntres menjem i riguem junts.
• Quan hem ve a felicitar la primera persona el dia del meu aniversari.
• Quan surto per la nit a l'estiu.
• Mentrés pujo per les escales i hem ve l'olor del meu menjar preferit.
  

Gent per tot.

No m'agraden gens els pocavergonyes que, al veure passar una persona gran per la vorera, no baixa per deixar-la passar. I com sempre hi ha d'haver el típic bocamoll que a sobre de tot ha de fer el comentari: "vagi amb compte, no?".
I desprès et pots trobar amb algun somiatruites, encantat de la vida que no es dona compte de qui ve per la vorera fins que el te davant dels nassos...En fi, hi ha d'haver gent per tot.

Les meves mans!

Pues sí, això que tinc al final de cada braç amb 5 dits cada una, es lo que més m'agrada del meu cos. He arribat a fer tantes coses amb elles, i les que encara queden per fer...però no entrarem en detalls! Hem solen dir, que son màgiques, que treuen els mals d'esquena amb els massatges que fan. Fins i tot m'han arribat a dir que podria tenir futur com a massatgista, però no en faig gaire cas.
Crec que si són tan màgiques com diuen, hauria de deixar de mossegar-me les ungles i cuidar-les una mica més. Encara que, ho veig una mica difícil ara per ara, amb els exàmens que ens posen ... ¬¬'